CIRCULAR 1/2020 - NOVETATS ENTREGUES INTRACOMUNITÀRIES / MODEL 349

El 7 de desembre es publica en el DOUE la Directiva (UE) 2018/1910 del Consell, de 4 de desembre de 2018, per la que es modifica la Directiva 2006/112/CE del Consell (Directiva IVA) que introdueix millores, aplicables a partir de l'1 de gener de 2020, destinades a harmonitzar i simplificar les disposicions per a l'aplicació de l'exempció en operacions intracomunitàries, en acords sobre existències de reserva i en les operacions en cadena.

1. Venda d'existències de reserva o vendes en consigna: simplificació (art. 17.bis, 243.3 Directiva IVA)
   Es simplifica la disposició per a l’aplicació de l’exempció en les transferències d‘existències de reserva’ (call-off estoc) a un altre Estat membre. Actualment, la transferència d’aquests béns dona lloc a una operació assimilada a una adquisició intracomunitària en l’estat membre d’arribada, seguida d’un lliurament interior que exigeix la identificació del proveïdor a efectes d'IVA en l'Estat membre d’arribada. Aquestes operacions es consideraran una sola operació intracomunitària sempre que el proveïdor no tingui establiment permanent en l'Estat membre d'arribada y ja conegui la identificació a efectes d'IVA de la persona a qui es lliuraran, en una fase posterior, aquestes existències. Això és, no serà una transferència de béns i posterior lliurament interior sinó un lliurament intracomunitari exempt en l'Estat membre de partida i una adquisició intracomunitària en l'Estat membre d'arribada, sent el subjecte passiu l'adquirent de les existències.
   Per a l'aplicació de l'exempció en el lliurament intracomunitari pel proveïdor s'estableix l'obligatorietat de portar un Registre d'existències de reserva’ transferides en el que consti la identificació del subjecte passiu que adquireix els béns, i s'exigeix el compliment d'un termini de 12 mesos perquè els béns siguin lliurats a l'empresari a qui estaven destinats.
2. Operacions en cadena: harmonització del lliurament exempt (art. 36 bis Directiva IVA)
   Les operacions en cadena, en les que es realitzen successius lliuraments de béns que són objecte d'un únic transport intracomunitari (de proveïdor a mitjancer i d'aquest al client) s'estableix una norma comuna per determinar a quin lliurament de la cadena d'operacions s'imputa el transport, a fi d'evitar plantejaments divergents entre els Estats membres.
   El lliurament intracomunitari exempt s'imputarà únicament a l’operador intermediari”, sempre que aquest hagi comunicat al proveïdor el número d'identificació a efectes d'IVA en l'Estat membre de partida dels béns. En cas contrari, l'únic lliurament exempt serà l'efectuat pel proveïdor.
   S'entendrà per “operador intermediari” un proveïdor de la cadena diferent del primer proveïdor, que expedeix o transporta els béns, bé ell mateix o bé a través d'un tercer que actua en nom seu.
3. Requisits materials a complir per a l’exempció en els lliuraments comunitaris de béns: NIF-IVA i model 349 Directiva (UE) 2018/1910 del Consell, de 4 de desembre de 2018
   Es pretén modificar la Llei de l’IVA per a ampliar els requisits que caldrà complir per a l’aplicació de l’exempció de l’IVA en els lliuraments intracomunitaris de béns. En concret, per a poder aplicar l’exempció:
   •A l’empresari o professional que realitzi el lliurament se li haurà de comunicar per part del comprador un NIF-IVA vàlid assignat per un Estat membre diferent de l’Estat Espanyol (requisit ja existent), per tant la inclusió del NIF-IVA de l’adquirent en el cens VIES, assignat per un Estat membre de l’inici del transport esdevé una condició material i no de format .
   • Aquest empresari o professional que realitzi el lliurament haurà d’haver inclòs aquesta operació en la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (model 349).
   A partir de l’ 1 de gener de 2020 aquests dos requisits passaran a ser requisits materials en comptes de formals.
4. La prova del transport en els lliuraments intracomunitaris
   S’estableix que amb efectes des del 01-01-2020 l’expedició o transport dels béns a l’Estat membre de destinació es justificarà per qualsevol mitjà de prova admès en dret i, en particular, mitjançant els elements de prova establerts en el Reglament d’Execució 282/2011 del Consell de la UE . S’han de tenir en compte els següents requisits :
   1. Quan el venedor indica que els béns han estat transportats per ell o per un tercer en el seu nom, aquest haurà de tenir en possessió almenys dos dels següents elements de prova (expedits per parts independents del venedor i adquirent) :
   • Carta o document CMR firmats
   • Coneixement d’embarcament
   • Factura de noli aeri
   • Factura del transportista dels béns
   Si té possessió un dels elements de prova mencionats anteriorment haurà de posseí juntament amb aquest algun dels següents elements de prova (expedits per parts independents de venedor i adquirent)
   • Pòlissa de assegurança relativa al transport dels bens o documents bancaris que provin el pagament del mateix.
   • Documents oficials expedits per una autoritat pública, com un notari, que justifiquen l’arribada dels béns a l’Estat membre de destí.
   • Rebut emes per un dipositari en l’Estat membre de destinació que confirmi l’emmagatzemen dels béns en aquest Estat membre. Per exemple un centre de logística
   2. Quan el transport dels béns el realitzi el comprador, el venedor haurà de disposar una declaració escrita del comprador que certifiqui que els béns han estat transportats per ell o per un tercer en el seu nom mencionant l’ Estat membre de destí de les mercaderies i també ha de posseí almenys dos dels següents elements de prova :
   • Carta o document CMR firmats
   • Coneixement d’embarcament
   • Factura de noli aeri
   • Factura del transportista dels béns
   Si té possessió un dels elements de prova mencionats anteriorment haurà de posseí juntament amb aquest algun dels següents elements de prova (expedits per parts independents de venedor i adquirent)
   • Pòlissa de assegurança relativa al transport dels bens o documents bancaris que provin el pagament del mateix.
   • Documents oficials expedits per una autoritat pública, com un notari, que acrediti l’arribada dels béns a l’Estat membre de destinació.
   • Rebut emes per un dipositari en l’Estat membre de destinació que confirmi l’emmagatzemen dels béns en aquest Estat membre. Per exemple un centre de logística
   • Modificació del NIF IVA aplicable a empreses holandeses a partir del 01-01-2020 :
   La Comissió Europea ha comunicat sobre la modificació del NIF IVA, aplicables a contribuents residents a Holanda (empresaris privats) amb efectes 1 de Gener de 2020.
   Per tant, el NIF IVA que tenien actualment és vàlid fins el 31 de desembre de 2019
   A partir del 1 de Gener de 2020, les empreses de la UE han d’indicar el nou número de identificació de IVA dels seus clients holandesos en les seves factures, així com a la declaració recapitulativa que s’ha de presentar.
   En les factures emeses en el 2020 relatives a operacions realitzades amb clients holandesos en el 2019, si figura amb el NIF IVA anterior del seu clients, no serà necessari enviar una nova factura.